jueves, 29 de diciembre de 2011

RELACIÓ FER I PENSAR EN EDUCACIÓ INFANTIL


Abans de començar a parlar de la relació entre el fer i el pensar, crec és necessari oferir una llista de sinònims de cadascun dels conceptes:
FER                                             PENSAR
Actuar                                             Raonar
 Confeccionar                                   Opinar
Realitzar                                          Creure
Fabricar                                           Jutjar
Elaborar                                         Concebre
Manipular
Experimentar

Hem de tenir en compte que en l’educació infantil hi ha una estreta relació entre aquests dos conceptes, i que es pot traduir en  un ensenyament aprenentatge on l’adquisició de nous coneixements és la clau per dur a terme un bon desenvolupament des d’etapes primerenques.
És important també aproximar als infants al món científic, i per això crec que les lectures que vam llegir tenen una gran rellevància i valor per apropar als infants a una educació  on es connecta l’experiència i el pensament. He cregut interessant citar un paràgraf de la lectura següent: “ La construcció de coneixement científic dels 3 als 12 anys. Què en sabem?” :
      “Allò que s’espera, doncs, de l’escola és, per una banda, el desenvolupament del pensament científic i , per l’altra, el desenvolupament de la capacitat d’aplicar-lo de manera autònoma i significativa a les situacions en què aquest pugui ser útil.”
Així doncs, no només necessitem l’experiència, sinó que els conceptes teòrics són el camí per formular qüestions, conèixer , interioritzar o crear altres coneixements.
Un exemple d’això és el procés que vam seguir amb l’activitat de l’insecte pal. No teníem coneixements previs sobre aquest tipus d’insecte, i per tant, vam haver de cercar informació per saber com cuidar-lo. A partir d’aquí van sorgir moltes preguntes, les quals, vam resoldre mitjançant la informació i l’observació diària.
Per representar l’insecte pal en un mural vam “plagiar” els coneixements d’aparell digestiu que tenim de l’ésser humà ja que no sabíem com podia ser el d’un insecte. Amb això vull dir, que vam partir de coneixements previs per més endavant formar un aprenentatge significatiu.
Finalment, m’agradaria remarcar la importància a l’etapa infantil, de que els educadors ofereixin una sèrie d’ espais als petits per a que experimentin, es qüestionin coses i construeixin ells mateixos el seu propi coneixement.

miércoles, 28 de diciembre de 2011

ESPAI I TEMPS

El temps i l’espai

L’última classe magistral de ciències socials la vam dedicar a parlar de l’espai i el temps, dos conceptes que estan molt relacionats entre si.

L’espai i el temps són molt importants per les activitats quotidianes i per entendre l’entorn, sobretot en edats primerenques on tenen una estreta vinculació amb l’esquema corporal.

La orientació del cos es constitueix unida als processos de lateralització. El desenvolupament d’aquestes nocions és un procés lent encara que amb l’experiència guanya profunditat.

La percepció de l’espai i del temps s’aconsegueix a través de la interiorització de les experiències que es viuen.

La percepció de l’espai es realitza a través del contacte amb l’entorn ja que permet als infants situar-se en l’espai i reconèixer-lo.

En la percepció del temps, incideixen factors com la vista, l’oida...El ritme regeix la vida i com a conseqüència regeix l’activitat de la persona al llarg de la vida.

Frases d’autors relacionades amb el temps i l’espai

-“La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però que està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica.”

Joan Pagès

-“El tiempo es el número o medida del movimiento según el antes i el después.”

Aristòtil

-      “El tiempo es la imagen movil de la eternidad”

Plató



-      El flujo de la historia es discontinuo, heterogéneo, inversamente al tiempo cósmico que fluye con la implacable regularidad del movimiento de los astros, inversamente al tiempo reflejo de este tiempo cósmico a través de los años y de los días del calendario, el tiempo histórico real puede dilatarse y contraerse.”              



Jean Chesneaux



Existeixen 3 tipus de TEMPS:

-      El temps viscut: Es refereix a la temporalitat formada a través de la percepció i la constatació de ritmes interns externs des d’una perspectiva egocèntrica.

A mesura que els infants creixen s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana.

è Un exemple d’això seria que els nens associen les vacances amb la calor i anar a l’escola amb el fred. Un altre exemple seria que pensin que sempre que surt la lluna és l’hora que han d’anar a dormir, i sempre que surt el sol és quan s’han d’aixecar.

-      El temps social: És un temps complex i abstracte que es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica. És podria definir com un temps col·lectiu. Els infants deixen de tenir un visió egocèntrica.
 àS’hi poden distingir diverses categories:  Ritmes ,orientació, posició i duració.
-      El temps històric:  Es refereix al temps que ja no existeix, al temps passat.

àS’hi poden distingir diverses categories:  Simultaneïtat, continuïtat i canvi, evolució casual ,ritmes evolutius i durades, cronologies.
Existeixen 5 tipologies referents a l’ESPAI:

L’ORIENTACIÓ DE L’ESPAI

ORIENTACIÓ

-      Lateralitat


-      Profunditat


-      Anterioritat


L’OBJECTE EN L’ESPAI

-Interioritat


- Exterioritat


- Delimitació

LA POSICIÓ RELATIVA
-      Interioritat
-      Exterioritat
-      Contigüitat

LES DISTÀNCIES


-Proximitat

-Allunyament

-Intervals

LES MESURES



-      Números



-      Relació entre objectes i distàncies

Per finalitzar aquesta entrada, m’agradaria destacar la importància del temps i l’espai i com es poden treballar a les aules d’educació infantil.
L’educació ha de facilitar l’aprenentatge significatiu i funcional, de manera que les representacions de l’espai i del temps dels alumnes els ajudi a moure’s en el medi.
L’estructuració d’aquests dos elements és un requisit per als aprenentatges  matemàtics, plàstics i musicals ,per a l’aprenentatge de la lecto-escriptura ,per al coneixement del medi o per l’adquisició d’hàbits.

martes, 27 de diciembre de 2011

ENS MOVEM?

MOVING

En aquesta entrada parlaré sobre la relació que vaig fer sobre la cançó que ens van posar abans d’iniciar la gimcana i les activitats que vam portar a terme. La cançó era de Macaco : “Moving” publicada l’any 2008 per festejar el dia de la Terra.




Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream



Tiempos de pequeños movimientos...movimientos en reacción

Una gota junto a otra hace oleajes, luago mares...océanos

Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión

Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución



Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream



Escucha la llamada de "Mama Tierra", cuna de la creación

Su palabra es nuestra palabra, su "quejío" nuestra voz

Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza

Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber



Moving, all the people moving, one move for just one dream

We see moving, all the people moving, one move for just one dream...



La paraula “moving” traduïda literalment al català vol dir “movent”, i en la lletra, fa referència a que el món està en continu moviment, activitats ,canvis o transformacions que destrueixen el món progressivament amb el canvi climàtic . Només som nosaltres els responsables i només nosaltres podem solucionar-ho. Per tant, l’autor fa un crit reivindicant el desenvolupament sostenible de la terra amb aquesta frase:“ volver al origen no es retroceder ,quizás sea andar hacía el saber”, que crec que és la més significativa de la cançó.  Partint d’això, si tornem a l’origen, des del meu punt de vista, estem retrocedint, ja que els coneixements, aprenentatges i experiències es perden, per tant no seria caminar cap al saber.
 No ens podem aturar en el passat ja que vivim en un món complex i canviant. Ara bé, si que és veritat que hauríem d’interaccionar més amb el nostre entorn, conèixer-lo millor i protegir-lo per poder conservar-lo tenint en compte l’origen de cada fet o de cada esdeveniment per poder formar un futur amb consciència. Penso que només amb la mobilització de tots, podrem aconseguir una millora a la Terra mirant endavant i aprenent dels errors del passat ,tenint la oportunitat de rectificar sense necessàriament tirar enrere, a l’origen.

La cançó de Macacco : “Moving” va estar de moda durant un any, tothom la cantava i se la sabia de memòria. No obstant això, tot i que l’autor vol transmetre la necessitat d’actuar no va aconseguir canviar la mentalitat de la societat cap a una conservació del medi ambient.

Relacionant la cançó amb l’assignatura, penso que com a futura educadora haig de donar la possibilitat als nens i nenes d’ experimentar amb el seu entorn d’una manera sostenible. Dit d’una altre manera, caminar cap al saber, movent-se, observant i manipulant el medi natural. És necessari complementar la formació escolar amb un educació relacionada amb l’espai que ens envolta.
Finalment, vull remarcar que no ha sigut fins ara, al reflexionar la lletra de la cançó, quan m’he adonat que no estava d’acord amb el que deia, ja que si tirem enrere, a l’origen eliminaríem els sabers que ja tenim integrats, i hauríem de començar de nou, per tant no seria el més adient.

sábado, 3 de diciembre de 2011

MAGISTRAL 11 DE NOVEMBRE

TRENCANT BARRERES PER AVANÇAR CAP A LA SOSTENIBILITAT: EL PAPER DE L'ESCOLA BRESSOL

En la conferència sobre la sostenibilitat es van tractar diversos temes relacionats tant amb el medi natural com amb el medi social.
L’educació ambiental es podria definir com l'educació orientada a ensenyar com els ambients naturals funcionen i en particular com els éssers humans poden controlar els ecosistemes per a viure de manera sostenible, minimitzant la degradació, la contaminació de l'aire, aigua o sòl, i les amenaces a la supervivència d'altres espècies de plantes i animals.

La finalitat era fer-nos conscients i partícips  com a futurs educadors de la rellevància que té fomentar una bona educació ambiental des d’ edats primerenques, començant així a l’escola bressol.
És per això que el dia de la xerrada va haver una connexió amb la coincidència del dia de la festa de la Universitat Autònoma. Com pot ser possible que en una facultat d’educació es pugui arribar a l’extrem de perjudicar tant al medi ambient?


A continuació he trobat un enllaç d’un vídeo realitzat per la Vanguardia del dia de la festa de la UAB:
Centrant-nos més en la conferència, Maria Rosa Tanin va explicar que existeix una xarxa d’escoles per a la sostenibilitat a Catalunya(XESC). Les seves finalitats són les següents:
  • Establir mecanismes de coordinació i intercanvi que facilitin la col·laboració entre xarxes.
  • Fomentar el debat intern per avançar en la conceptualització de l’Educació per a la Sostenibilitat en l’àmbit dels centres educatius.
  • Organitzar espais d’intercanvi d’experiències entre els centres educatius.
  • Col·laborar en la formació del professorat i facilitar recursos educatius.
  • Promoure la recerca i l’avaluació sobre el procés de l’Educació per a la Sostenibilitat i els seus resultats.
  • Potenciar la formació de xarxes locals, allà on no n’hi hagi, així com ajudar a consolidar aquelles que ja estan formades.
  • Establir lligams amb altres xarxes d’altres comunitats autònomes, europees o internacionals.
Segons Fien i Tilbury (2002), l’educació per la sostenibilitat  pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals,per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible.

He trobat interessant citar un fragment de la lectura de Jordi Martí en el que diu:
“ Allò que s’espera ,doncs, de l’escola ,és per una banda,el desenvolupament del pensament científic, i per l’altre,el desenvolupament de la capacitat d’aplicar-lo de la manera autònoma i significativa a les situacions en què es pugui ser útil”

Els educadors han d’ interioritzar i portar a la pràctica tres grans objectius: sabers,( capacitats i habilitats adequades per potenciar i gestionar les diversitats) saber ser,( un equip docent cohesionat que es reconegui com a motor de canvi) i saber actuar ( un entramat de valors consensuats i construïts col·lectivament.

A través de la conferència, he arribat a la conclusió de que els infants han de construir el seu propi coneixement a través de la modelització , aprenent a canviar el llenguatge, l’experiència, la cultura i el pensament. Els educadors han d’aconseguir desenvolupar la capacitat dels infants utilitzant el coneixement científic, realitzant preguntes,activitats,obtenint conclusions sobre l’entorn dels nens i nenes , amb l’objectiu de que comprenguin el món i sàpiguen prendre decisions en ell.

Finalment, m’agradaria destacar la relació d’alguns conceptes treballats al laboratori (experimentar amb d’insecte pal o amb la poma)o a les classes magistrals, amb les aportacions de la conferenciant.  Penso que una manera de treballar amb els més petits és a través de la construcció del propi individu. Per això he elaborat una taula amb el que penso que seria positiu i el que seria negatiu treballar en etapes infantils:

ACCIONS NEGATIVES
ACCIONS POSITIVES
Elaboracions de fixes o treballs plàstics clònics.
Treballs creatius
Explicacions de l’educadora
Explicacions dels infants
Espai i temps molt marcat
Espai i temps flexible
Una única resposta vàlida
Respostes diverses i totes vàlides
Racons estrictes
Racons lliures
No dedicació a la reflexió
Temps per reflexionar i aportar coses noves



Les accions positives que he mencionat a la taula ofereixen diversitat d’estímuls, processos de canvi o curiositat pels materials que troben al seu entorn més proper i que són interessants conèixer.

martes, 25 de octubre de 2011

MAGISTRAL  14 D’OCTUBRE, CIÈNCIES NATURALS

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?


Quan ens van plantejar la idea de cuidar un insecte pal, totes les companyes del meu grup i jo vam decidir que cada setmana el cuidés una de nosaltres.

Malauradament, el nostre insecte pal va morir a la segona setmana per donar-li fulles de roser. Per aquest motiu vam tenir la oportunitat de tenir un altre.

El fet de que el professor faci hipòtesis contínuament i plantegi contextos d’aprenentatge, ens ajuda a construir el nostre propi coneixement i a qüestionar-nos idees que mai haguéssim pensat.

La observació és la clau per saber com viuen aquests insectes: saber que mengen, quan es mouen, si mouen a la vegada les antenes i les potes, si es mouen per buscar el menjar, etc.

És a dir, cuidar un insecte pal, no és només donar-li aliment, sinó que es tracta d’aprendre i saber com sobreviuen.

Hi ha un procés d’investigació d’informació que hem extret d’Internet quan no sabíem res respecte aquest insecte, i un altre tipus d’informació extreta de la nostra observació. També he llegit un article que ens va penjar el professor al campus i m’ha ajudat a reflexionar sobre com  cuidar l’insecte pal:” Observar i mantenir un grill a l’aula per construir el model d’ésser viu”.

En un principi pensava que no creixerien massa, no obstant això desprès de consultar diferents fonts, m’ha sorprès que podien arribar a mesurar uns 20 cm aproximadament. Els excrements semblen una mena de pols negre. Segons el que he pogut observar ,es mouen poc, i la seva alimentació es basa en una classe de fulla: l’Heura
Aquests insectes fan un procés “digestiu” diferent al nostre i molt més senzill. Quan vam haver de dibuixar com és un insecte pal per dintre, no sabíem com fer-lo i el vam fer semblant al de l’esser humà. Vam poder veure com cada grup de classe representava el procés digestiu des del seu punt de vista i posant les idees en comú. En el nostre cas, vam plasmar els coneixements que ja teníem del procés digestiu de l’ésser humà, i vam fer un molt similar.

Com a conclusió voldria dir que estic coneixent una nova manera d’aprendre : investigant un mateix, per la pròpia curiositat i mitjançant l’observació. Sóc conscient de que pot ser un aprenentatge més llarg del que sempre he dut a terme sempre a les classes, però sens dubte és més enriquidor i constructiu.

è  Finalment he afegit dues pàgines web que he trobat interessants on parlen de l’insecte pal i les seves característiques: